SOMTOTS

Dissenyar visites turístiques per a tothom

Un home amb síndrome de Down i un altre acompanyat d’un gos pigall visiten un paisatge volcànic. Imatge de MultiSignes.

Una vintena de guies i agents turístics de les comarques gironines han participat a les Jornades sobre Accessibilitat i Turisme Universal que s’han celebrat a la Casa de Cultura de Girona. Han estat quatre sessions dedicades a donar eines als professionals per dissenyar visites guiades per a tothom, sigui quina sigui la seva condició.

La primera jornada s’ha dedicat a conèixer les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda; la segona, les de les persones amb sordesa i sordceguesa; la tercera, les de les persones amb ceguesa, i la quarta, les de les persones amb discapacitat intel·lectual i psicosocial. Els ponents de cada sessió han estat persones que viuen la discapacitat en primera persona. I, si bé cada col·lectiu té les seves pròpies demandes, algunes són generals.

Què cal tenir en compte?

En primer lloc, cal tenir en compte l’accessibilitat de la ruta. Tot i que pugui semblar molt obvi, no sempre es té en compte. Tothom vol viure experiències en primera persona i cal un entorn amable per fer-ho possible. Conèixer el perfil de l’audiència ens ajudarà a planificar correctament l’experiència i a tenir en compte les necessitats de la persona que ens visita. Als formularis previs d’inscripció, així com a les converses prèvies en cas que la reserva es faci per telèfon, s’hi pot incloure l’apartat: “Tens alguna necessitat específica?”

En segon lloc, cal adaptar els materials tenint en compte les diferents discapacitats. L’ús de maquetes en 3D, per exemple, és útil per a persones amb discapacitat visual, però també ho és per a tothom. Si parlem d’un edifici, per exemple, segur que a tots ens agrada percebre volums i noves perspectives.

Diferents materials en relleu i Braille per a persones amb discapacitat visual. Imatge de MultiSignes.
Diferents materials en relleu i Braille per a persones amb discapacitat visual. Imatge de MultiSignes.

En tercer lloc, cal utilitzar un llenguatge inclusiu i adient a l’audiència a qui ens dirigim. Si ens dirigim a persones amb discapacitat intel·lectual, és important utilitzar frases curtes, concises i senzilles. En cas de persones amb discapacitat visual, en comptes de dir: “Si mireu cap aquí, veureu…”, podem dir: “A la vostra dreta, hi ha…”. Tots els públics es beneficiaran de l’ús d’un llenguatge clar i de fàcil comprensió.

En quart lloc, tots els col·lectius destaquen l’interès per als estímuls sensorials. Tocar, olorar, sentir o tastar, més enllà de veure, enriqueix les experiències i les fixa a la memòria.

En una aula de la Casa de Cultura de Girona, els ponents d’una de les sessions. Imatge de MultiSignes.
En una aula de la Casa de Cultura de Girona, els ponents d’una de les sessions. Imatge de MultiSignes.

Finalment, és important no infantilitzar ni sobreprotegir les persones amb discapacitat. I cal tenir en compte que algunes discapacitats són invisibles. Gairebé una tercera part de les persones amb discapacitat tenen una discapacitat invisible, és a dir, que no s’identifica a primer cop d’ull. Evitar-los haver-se de justificar per la seva condició i tractar tothom amb normalitat és el primer pas cap al disseny d’activitats per a tothom.