L’accessibilitat, una marca de qualitat

Dues noies visiten les grederes del volcà Croscat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa assegudes cadascuna en una Joëlette, una cadira tot terreny amb una sola roda que menen dos guies, un al davant i un al darrere. Imatge de Nani – Natura i Màgia.

La Covid-19 ha portat un nou escenari que implica un procés de transformació en tots els àmbits, també el turístic. I cal considerar la situació actual com una oportunitat per iniciar una revolució ètica del sector protagonitzada per la sostenibilitat, l’ecologia i l’accessibilitat, qüestions clau per enfortir la nostra destinació turística.

L’accessibilitat és imprescindible per parlar de turisme inclusiu i ha esdevingut un factor més de la qualitat turística. De fet, el turisme deixa de ser de qualitat quan no està a l’abast de tothom. I perquè la Costa Brava i el Pirineu de Girona segueixi sent una destinació capdavantera, cal adaptar l’oferta a la diversitat funcional dels visitants.

L’accessibilitat desapercebuda

En aquest sentit, i en el marc del programa formatiu Turisme 360º del Patronat de Turisme Costa Brava Girona –ara en línia, gratuït i obert a tothom–, va tenir lloc fa uns dies el webinar “Accessibilitat desapercebuda”. La sessió, dirigida especialment als establiments turístics, va comptar amb les aportacions de l’arquitecte i professor Enrique Rovira-Beleta, que sosté que “l’accessibilitat no és solament una necessitat per a les persones amb grans discapacitats, sinó un avantatge per a tots els ciutadans”.

Si se suprimeixen les barreres, millora la qualitat de vida. La de tots: persones amb discapacitats motrius, sensorials o cognitives, però també gent gran, famílies amb cotxets, persones amb limitacions temporals com ara una cama trencada…  Tots i cadascun de nosaltres som susceptibles de tenir limitacions o condicionants en algun moment de la vida, i malgrat això, no volem renunciar a participar de l’experiència turística, un dret fonamental i un vehicle clau per al desenvolupament humà segons l’Organització Mundial del Turisme.

Acompanyada d’un gos pigall, una dona passeja per un carrer empedrat de Peratallada. Imatge d’Isabel Godoy.
Acompanyada d’un gos pigall, una dona passeja per un carrer empedrat de Peratallada. Imatge d’Isabel Godoy.

L’accessibilitat és la qualitat de l’urbanisme, l’edificació, el transport o els mitjans de comunicació de poder ser utilitzats per tothom sense cap mena de limitació i que dota a l’individu de la màxima autonomia personal. Segons  Enrique Rovira-Beleta, una bona accessibilitat és la que passa desapercebuda per la majoria d’usuaris, excepte per a aquells que la necessiten. És l’anomenada accessibilitat desapercebuda.

Invertir en accessibilitat és invertir en negoci

Tant el turisme sènior com el turisme inclusiu tenen un gran potencial de mercat. Malgrat les limitacions físiques que pugui tenir per edat o per malalties adquirides, el turista sènior és un turista actiu, positiu, amb capacitat adquisitiva i es mou fora de temporada turística, cosa que ajuda a desestacionalitzar el mercat. A més, viatja acompanyat i és fidel: si es troba còmode i se li donen facilitats, torna. 

Un turista sènior fotografia un camp de vinyes verdes al Mas Oller. Imatge de Xènia Gasull.
Un turista sènior fotografia un camp de vinyes verdes al Mas Oller. Imatge de Xènia Gasull.

Pel que fa a les persones amb discapacitat, cal destacar que normalment viatgen acompanyades. A més, atès que la informació que es dona sobre accessibilitat sol ser errònia, poc clara o inexistent, aquest col·lectiu es refia del boca-orella. Per tant, un client content es tradueix amb molts més clients. Segons un estudi realitzat l’any 2018 per la Fundació Adecco, el 56 % (més de 3 milions de persones amb discapacitat) no viatja per falta d’oferta.

D’altra banda, la idea que l’accessibilitat representa un cost econòmic alt és errònia. És veritat que algunes actuacions poden tenir un cost elevat, sobretot aquelles que requereixen una reforma arquitectònica, però hi ha altres mesures que comporten una mínima inversió, milloren substancialment els serveis i les comoditats per a les persones i tenen un impacte positiu en la satisfacció dels clients.

La importància de la senyalística

Els pictogrames són un llenguatge universal. A més d’ajudar les persones amb discapacitat cognitiva i les persones sordes o amb problemes auditius, solucionen la barrera idiomàtica. Per això, són un recurs excel·lent per comunicar-nos. Pel que fa als pictogrames indicadors d’accessibilitat, és important utilitzar els estàndards, per tal d’evitar confusions. La informació disponible sobre l’accessibilitat del destí és un dels aspectes més valorats pels viatgers.

Dediquem l’últim apartat d’aquest article a destacar quins són els pictogrames referents per a les persones cegues o amb baixa visió i a comentar algunes mesures a l’abast de tothom que podeu incorporar als vostres serveis, productes, equipaments i allotjaments.

Mesures en relació amb la discapacitat visual

La discapacitat visual és la condició que afecta directament la percepció d’imatges i és molt heterogènia. Hi ha persones amb ceguesa total i persones amb baixa visió, és a dir, amb restes visuals. A banda de la mancança de visió, cal tenir en compte que les persones amb discapacitat visual també tenen problemes de mobilitat, ja que tenen més o menys dificultats per moure’s tant en espais interiors com exteriors. Es poden moure amb l’ajuda d’un bastó, que els serveix per detectar obstacles, i altres persones es mouen amb gos pigall. Per llei, els gossos guia tenen accés a qualsevol equipament públic o privat, excepte a les cuines (hotels, restaurants…) i als quiròfans. 

Pictogrames indicadors d’accessibilitat en relació amb la ceguesa. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: indicadors de serveis per a persones amb baixa visió, persones cegues usuàries de bastó, persones cegues acompanyades de gos pigall, benvinguda als gossos pigall, informació amb audiodescripció, elements amb lletra ampliada o ajudes òptiques, elements en Braille, elements tàctils.
Pictogrames indicadors d’accessibilitat en relació amb la ceguesa. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: indicadors de serveis per a persones amb baixa visió, persones cegues usuàries de bastó, persones cegues acompanyades de gos pigall, benvinguda als gossos pigall, informació amb audiodescripció, elements amb lletra ampliada o ajudes òptiques, elements en Braille, elements tàctils.

Les persones amb discapacitat visual poden accedir a la informació a través de diferents recursos. En primer lloc, és important incorporar els formats sonors. La locució oral permet accedir als continguts de manera senzilla i clara. Per això, es recomana incloure l’audiodescripció, que pot ser en directe, (en el cas d’una visita guiada, per exemple) o enregistrada (en una audioguia, un vídeo promocional dels serveis, un vídeo divulgatiu…).

En segon lloc, cal tenir en compte la lletra ampliada per a les persones amb baixa visió. D’aquesta manera poden accedir als textos escrits. En aquest cas, es recomana una mida de lletra adequada, un bon contrast de color entre la lletra i el fons i el contorn de la lletra ben definit i sense ornaments. Ha de ser un disseny net, clar i espaiós.

En tercer lloc, cal destacar el Braille, la forma de lectoescriptura tàctil de les persones amb ceguesa. Es tracta d’un codi de punts que es combinen per definir les lletres i els signes. El Braille es pot incorporar a la senyalística, així com als plans d’emergència, als mapes de localització, fullets informatius, menús gastronòmics…

I finalment, en el cas de continguts expositius, es poden dissenyar experiències tàctils

Detall d’un capitell del segle XII exposat al Museu d’Art de Girona, amb un rostre a la part central i volutes als laterals. Al davant de la peça, un dossier inclou la informació textual, en Braille i un dibuix en relleu de l’obra exposada. Imatge de Rafel Bosch.
 Detall d’un capitell del segle XII exposat al Museu d’Art de Girona, amb un rostre a la part central i volutes als laterals. Al davant de la peça, un dossier inclou la informació textual, en Braille i un dibuix en relleu de l’obra exposada. Imatge de Rafel Bosch.

Descriure les fotografies que pengem al lloc web o a les xarxes socials en un senzill peu de foto, aromatitzar els espais, senyalitzar recorreguts i desnivells, instal·lar passamans a les escales, mantenir els espais lliures d’obstacles o fer servir colors contrastats com a elements diferenciadors (pintar el terra i la paret de diferents colors, diferenciar la porta amb un color que contrasti amb el color de la paret, ressaltar els poms de les portes…) són altres mesures a l’abast de tothom i que poden millorar de manera substancial l’estada de persones amb discapacitat visual als nostres establiments.

En propers articles, tractarem la senyalística referent per a altres tipologies de discapacitats i recomanarem altres mesures per enriquir l’experiència dels visitants.

Us animem a fer de l’accessibilitat una estratègia de marca i de destinació. Com a sector estratègic de país, és hora de posar-nos en valor com a destinació accessible i de generar un nou valor diferencial i qualitatiu en la competitivitat turística que ofereix la Costa Brava i el Pirineu de Girona.