SOMTOTS

Manu Heras: “El turisme és una oportunitat per a moltes persones”

Enmig de les vinyes del Celler La Vinyeta, en Manu i un company, tots dos en cadira de rodes, comparteixen un àpat amb embotits, formatge i vi. Imatge de Diego Espada.

Quan en Manu tenia 18 anys, volia conèixer l’os bru i el llop de la Colúmbia Britànica i el cangur i el coala australians. S’imaginava corrent darrere seu amb la motxilla a l’esquena. Però un accident va estroncar els seus anhels de viatjar. Momentàniament.

La cadira de rodes no l’ha aturat, perquè, segons explica, “al llarg dels anys vaig anar trobant la fortalesa i la resiliència necessàries per trobar la manera de fer les coses per mi mateix i, al final, ho he assolit d’una altra manera”. A en Manu li agrada explicar la seva història per “encoratjar la gent a perseguir els seus somnis, no sempre han d’anar en línia recta”. El camí no sempre és com ens l’imaginàvem.

Fortaleses del sector turístic gironí

El 2007 va decidir estudiar Turisme “per canviar el turisme des de dins i perquè es percebi com el que és: una oportunitat per a moltes persones”. Aquest estiu ha estat fent pràctiques a l’àrea de Turisme del Consell Comarcal del Baix Empordà i ha pogut conèixer i col·laborar en el Pla d’Accessibilitat Turística del Baix Empordà. “S’està fent una bona feina, però això no es pot quedar només al Baix Empordà, s’ha d’exportar a la resta. No ens podem relaxar”.

El sector turístic gironí té grans fortaleses per explotar. Per en Manu, la més gran són les activitats, és a dir, el turisme actiu, un dels temes més difícils a assolir. “La meva motivació per viatjar és conèixer el destí, fer pràctica esportiva, alguna activitat que comporti un esforç”. Destaca el centre d’esport adaptat de La Molina, amb l’escola d’esquí i les activitats d’estiu, com el descens en handbike; l’Escola de Vela del Club Nàutic l’Escala; les activitats en caiac a Llançà amb SKKayak; els vols en globus a la Garrotxa amb Vol de Coloms, o els itineraris adaptats de les Vies Verdes de Girona.

En un dia assolellat, en Manu governa una embarcació de vela del Club Nàutic l’Escala. Imatge de Diego Espada.
En un dia assolellat, en Manu governa una embarcació de vela del Club Nàutic l’Escala. Imatge de Diego Espada.

“Està clar que la discapacitat té una connotació negativa. En el meu cas, també, però per mi ara és una oportunitat de fer les coses que m’agraden. I és quelcom que és part de mi, però no m’agrada que la gent es quedi amb el que no pots fer. No ens compadim, volem que la nostra normalitat tingui cabuda a la societat. De vegades, cal que la gent vegi que fem coses, i no en fem més perquè és complicat”.

En Manu compara la Costa Brava i el Pirineu de Girona amb altres destinacions en auge, com Albània o Turquia. “No podem competir amb el preu, però ens podem posar per davant oferint accessibilitat i sostenibilitat i demostrant que el nostre turisme té en compte el medi ambient i no és d’un sol ús”, una estratègia que contribueix, també, a la consecució dels ODS de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

“Hem d’aprofitar més els recursos que tenim”

Considera que cal treballar més en el transport, una qüestió imprescindible per assolir la cadena de valor turística. I, tot i que la restauració i els allotjaments s’estan posant les piles, encara hi ha feina per fer en aquest sentit.

També cal millorar l’accessibilitat als webs en dos sentits. Per una banda, tenint en compte les persones amb alguna dificultat de comprensió afegida o les persones amb alguna discapacitat sensorial. Per l’altra, fent visible d’una manera ràpida i fàcil la informació sobre accessibilitat del servei o establiment. “Avui en dia estem saturats d’informació, has de poder trobar ràpidament la informació sobre accessibilitat, amb un pictograma internacional a la portada, per exemple”.

A les instal·lacions de Windoor Empuriabrava, en Manu i un company escolten les indicacions de dos instructors. Imatge de Diego Espada.
A les instal·lacions de Windoor Empuriabrava, en Manu i un company escolten les indicacions de dos instructors. Imatge de Diego Espada.

“A vegades no es dona la informació, perquè no és del tot accessible o no s’ajusta a la normativa i no ens volem arriscar. Però podem dir que és practicable. Es pot dir que hi ha un graó de vuit centímetres.” I que cadascú decideixi. “Si la seva condició li permet, no hi ha de renunciar”.

Normalitat contra els prejudicis

En Manu es reconeix “com un mirall” per a gent que vol viatjar en una situació com la seva. Li agrada implicar-se, però demana reciprocitat, és a dir, tots hi hem de posar de la nostra part. “Quan un agent turístic aposta per expandir el negoci i fer-lo més accessible, posem-hi el nostre granet de sorra i consumim aquesta activitat turística. Si no, deixarà d’existir”. Hi ha un cost, i si no hi ha un turisme al darrere, és difícil que tingui continuïtat.

Hi ha molts prejudicis respecte de la discapacitat. “Quan vaig patir l’accident, es va crear un mur imaginari entre la resta de la societat i jo. És obligació meva i de la resta de la societat tirar-lo a terra. Si no hi poso de la meva part, si no m’acosto a la gent, no puc esperar que la gent s’acosti a mi. A vegades, la gent em pregunta: ‘Com et dic? Persona en cadira de rodes, amb discapacitat, amb diversitat funcional…?’ I jo els dic: ‘Per què no em dius pel nom i acabem abans?’ Normalitat, ja està”.