Museus accessibles i inclusius a la Costa Brava i al Pirineu de Girona

Al Terracotta – Museu de la Bisbal d’Empordà, des d’un balcó, una dona contempla un mur d’obra vista amb nombroses lletres penjades. S’hi llegeixen paraules com “sordesa” o “laberint”. Imatge de Kris Ubach.

Cada 18 de maig, des de 1977, se celebra el Dia Internacional dels Museus. És una iniciativa de l’ICOM, el Consell Internacional de Museus, un organisme dedicat a la conservació, el manteniment i la comunicació del patrimoni present i futur. Celebrem el lema d’aquest any: “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”. Tot i que les activitats de portes endins s’han posposat a la tardor a causa de l’emergència sanitària causada pel Covid-19, els museus han commemorat la cita de manera digital. S’han organitzat visites guiades virtuals, concursos i activitats de tota mena per portar els museus a casa. De fet, des del passat 14 de març, inici de l’Estat d’alarma, els museus han demostrat una gran capacitat creativa per fer front al confinament. Ara, iniciada la fase 1 del pla de desconfinament, ja poden obrir les portes a grups reduïts.

Mentre avancem cap a l’anomenada “nova normalitat” amb aquesta desescalada gradual, els museus afronten el repte de la reobertura enmig de restriccions, aforaments limitats i mesures estrictes d’higiene i seguretat. Són temps difícils que plantegen reptes de futur. Però els museus són institucions amb un paper social inqüestionable que ens expliquen qui som i d’on venim, i que ara ens poden ajudar a entendre cap a on anem.

Amb la voluntat de donar-los suport en aquest període de reobertura, us hem preparat una ruta per una selecció de museus gironins. En destaquem les mesures d’accessibilitat per tal que, tan bon punt pugueu, els feu una visita per redescobrir la riquesa patrimonial del nostre territori.

La Farmàcia Esteva, l’Escola olotina i la imatgeria religiosa

En primer lloc, visitem el Museu Municipal de Llívia, a la Cerdanya, un dels equipaments estratègics del turisme cultural dels Pirineus. La història de Llívia i la història de la Farmàcia, i en concret la de la Farmàcia Esteva, una de les més antigues i de més renom a Europa, són els eixos de l’exposició. Els seus materials ens transporten a les apotecaries dels segles XVII, XVIII, XIX i principis del XX. L’accés al museu està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Disposa d’ascensor, amb botons marcats en Braille, i la visita és a peu pla.

A Olot, el Museu de la Garrotxa ocupa la tercera planta de l’històric edifici de l’Hospici. S’hi pot accedir amb ascensor, amb cabina accessible i numeració visual, en Braille i en alt relleu. El recorregut per l’exposició permanent, que engloba art i paisatge dels segles XIX i XX, ocupa un sol nivell i està recolzat per un sistema de senyalització i de pictogrames. L’eix central de la col·lecció és l’Escola Paisatgística d’Olot, una manera d’entendre i representar l’art impulsada especialment pels germans Joaquim i Marian Vayreda i per Josep Berga i Boix. El Museu també acull una de les col·leccions de pintura i escultura catalanes més representatives, així com una magnífica col·lecció de cartells modernistes. A la sala 7 es pot visitar l’icònic quadre La Càrrega del pintor Ramon Casas, que disposa d’audiodescripció en català, castellà, anglès i francès. Les activitats que s’organitzen al museu compten amb intèrpret en llengua de signes catalana. A més, estan treballant en una guia en lectura fàcil que inclourà els textos de la sala i informació ampliada d’una selecció d’obres de l’exposició permanent.

Al Museu de la Garrotxa, una dona contempla el quadre La Càrrega, del pintor Ramon Casas. A la dreta de la pintura, que és de grans dimensions, un guàrdia civil a cavall atropella un manifestant. A l’esquerra i al fons, una multitud fuig espaordida. Imatge de Marina Geli i Pilar Planagumà.
Al Museu de la Garrotxa, una dona contempla el quadre La Càrrega, del pintor Ramon Casas. A la dreta de la pintura, que és de grans dimensions, un guàrdia civil a cavall atropella un manifestant. A l’esquerra i al fons, una multitud fuig espaordida. Imatge de Marina Geli i Pilar Planagumà.

En la mateixa línia treballa el Museu dels Sants, també a Olot, un museu viu i actiu que s’articula al voltant de l’històric taller El Arte Cristiano i que dona a conèixer l’activitat artesana de producció d’imatgeria religiosa. Una plataforma salvaescales a l’accés principal, l’ascensor i un espai lliure d’obstacles permeten la visita a les persones amb cadira de rodes o amb mobilitat reduïda per les quatre plantes que ocupa l’itinerari. Al llarg de l’exposició, algunes peces representatives sobre el procés de fabricació dels sants són accessibles al tacte. I l’audiovisual de la planta baixa està subtitulat en català, castellà, anglès i francès, a més de disposar d’un intèrpret en llengua de signes catalana, espanyola i sistema internacional.

Història natural i art que es pot tocar

Continuem el recorregut al Museu Darder de Banyoles, dedicat a la història natural. És un dels museus més antics de les comarques gironines. L’edifici està adaptat per a les persones amb mobilitat reduïda mitjançant rampes d’accés. Disposa també d’un ascensor per a 8 persones que permet accedir a qualsevol de les cinc plantes del museu. El primer pis acull l’Espai d’Interpretació de l’Estany. L’aigua és el fil conductor d’aquest espai dedicat a l’estany de Banyoles i la seva conca lacustre.

Parada obligada és el Museu d’Art de Girona, ubicat a l’Antic Palau Episcopal. 13.753 obres catalogades el converteixen en un dels fons més nombrosos i rics de Catalunya. S’hi pot contemplar l’art gironí a través d’èpoques i estils successius: romànic, gòtic, renaixement, barroc, realisme, modernisme i noucentisme. També hi ha sales monogràfiques dedicades a la ceràmica, al vidre i a l’art propi de la litúrgia catòlica. Pel que fa a l’accessibilitat, destaca un recorregut tàctil al llarg de l’exposició permanent, amb una selecció d’objectes de diferents èpoques, estils i materials. A més, en una de les sales hi ha una taula d’experimentació tiflològica sobre l’escultura romànica en pedra.

Al Museu d’Art de Girona, s’exposa una biga romànica procedent del monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles decorada amb una processó de clergues. Acompanya la peça un cartell explicatiu textual i en Braille. Imatge de Rafael Bosch.
Al Museu d’Art de Girona, s’exposa una biga romànica procedent del monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles decorada amb una processó de clergues. Acompanya la peça un cartell explicatiu textual i en Braille. Imatge de Rafael Bosch.

Ceràmica inclusiva i lectura fàcil a la Farinera

Ja a la Costa Brava, visitem Terracotta, Museu de la Bisbal d’Empordà, situat en una antiga fàbrica de revestiment ceràmic. L’equipament, accessible als visitant amb mobilitat reduïda, té un fons de més de deu mil peces entre objectes ceràmics, eines i estris relacionats amb la fabricació ceramista. A banda de l’exposició permanent, al lloc web del museu es poden descobrir les propostes que han passat per les diferents sales temporals. Destaquem l’exposició temporal de la ceramista cega Natàlia Gual, de nom artístic “CovaDangles”, i l’exposició FangTEA’t. Autisme i fang, dels usuaris del taller de ceràmica de la Fundació Autisme Mas Casadevall, en què s’explica que “l’Art i la Cultura són inclusius, cohesionen la societat i la qüestionen, fan d’ascensor social i, al capdavall, ens defineixen com a persones i com a col·lectivitat. (…) Esperem que la diversitat i les capacitats múltiples siguin el fet perenne”.

Seguim fins a l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, on es conserva i es difon el patrimoni fariner de la vila, una activitat que s’hi desenvolupa des de l’època medieval. L’exposició permanent distribuïda en 3 plantes és accessible per a persones amb cadira de rodes. A més, ha iniciat un pla d’accessibilitat amb l’objectiu de garantir un museu més proper, inclusiu, accessible i social, i ha començat a preparar textos en lectura fàcil. El primer és sobre els molins de cilindres.

Pictogrames per a tothom

Acabem aquest recorregut al Museu del Joguet de Figueres, amb un fons de 23.000 joguets. L’edifici és lliure de barreres arquitectòniques. Amb la voluntat de contribuir a facilitar l’accés de tothom a les activitats del museu, utilitza pictogrames per indicar les característiques d’accessibilitat de les activitats. Així, el visitant pot saber si es tracta d’un taller de manipulació, si és una sessió relaxada, si és una activitat adequada per a persones amb mobilitat reduïda, si és accessible per a persones amb discapacitat psíquica o si ho és per a persones amb discapacitat visual. La iniciativa vol contribuir a construir el museu com un espai de cultura per a tothom

Pla d’accessibilitat als museus

Precisament, són diverses les iniciatives que tenen com a objectiu incrementar l’accessibilitat als museus. Alguns exemples són el programa Apropa Cultura, una xarxa inclusiva que ofereix activitats culturals a preus accessibles per a persones en risc d’exclusió social o amb discapacitat, o l’App MUSA, una eina de diagnosi per conèixer el grau d’accessibilitat dels museus des del punt de vista arquitectònic, comunicatiu i de serveis desenvolupada per la Xarxa Territorial de Museus de les comarques de Girona. Que els museus siguin accessibles i inclusius també és un dels objectius del Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya.